Prop d'una trentena de petits pobles lleidatans han
constituït una associació per treballar conjuntament en un nou producte
turístic d'alta qualitat. Volen desenvolupar els seus nuclis com a referents de
la qualitat i la sostenibilitat per créixer i atreure visitants d'arreu. Són
els Pobles amb Encant de Lleida.
Pobles amb encant de l’Urgell
Verdú (http://www.verdu.cat/index.php)
El poble és envoltat per una xarxa d’antics camins que
comuniquen Verdú amb els pobles veïns. L’origen d’aquests camins ve de
facilitar l’accés de persones, carruatges i bestiar a l’antiga Fira de Verdú.
Les parets de marge que els delimiten servien per canalitzar el pas del
bestiar; avui ordenen turonets i petits fondals on es conreen ametllers,
oliveres, cereals i vinyes. El paisatge del seu terme sedueix per la seva
simplicitat i per la llum intensa de les terres planes. El terme és dels mes
grans de la contrada, te una extensió de 35 quilòmetres quadrats, la seva major
part conreable a excepció d’algunes zones costerudes on creixen alzines,
garrics i algun pi. 
Guimerà ( http://guimera.ddl.net/index.php)
El nucli antic de Guimerà és en el seu conjunt una
extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. Es caracteritza per
la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra
d'elements com portalades, finestres i balcons. Destaca, a més, l'existència
d'un pou de gel.
Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i
urbanístics va determinar la declaració de Guimerà, l'any 1975, com a Conjunt
Històric Artístic.
MONESTIR CISTERCENC DE SANTA MARIA
Declarat monument
historicoartístic l'any 1931, aquest monestir és l' únic monestir femení de la
Ruta del Cister.
Es tenen dades del 1153, en el qual hi havia una comunitat
mixta que aplegà l'eremita Ramon de Vallbona. Uns anys després, el 1176, quatre
monges vingudes del monestir de Tulebras, a Navarra, van establir-se en ell i
s'uniren a l'orde del Cister. El segle XVI, a raó del concili de Trento, que
prohibia la despoblació i/o isolament dels monestirs femenins, es formà el
poble de Vallbona de les Monges al voltant del monestir. Els habitants eren
vinguts de Montesquiu, un poble avui abandonat, als quals les monges els donaren
terres per cultivar i habitatge.
Aquest monument es caracteritza per haver ingressat
moltes abadesses duna alta categoria social, moltes d’elles procedents de la
noblesa.
És repòs de les despulles de la Reina Violant
d'Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor i llur filla, Sança dAragó.
Oferta cap de Setmana:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada